dilluns, 5 de novembre del 2018

Una altra LECTURA a 2n D'ESO

PER QUÈ NO M´HO DEIES?

Autor: David Nel·lo


En Daniel és un jove australià que viu amb la seva mare, la Julie. Un dia rep una carta de la Maria, una noia catalana, que li parla del seu pare, en Jaume. Sembla que ambdós són germans per part de pare. En Daniel demana explicacions a la seva mare sobre el contingut de la carta. La Julie li explica que va conèixer en Jaume en un viatge per Europa, que es van casar i, després de viure un temps a Melbourne, van tornar a Barcelona perquè el pare no s'hi adaptava. Finalment, i per una raó que la Julie no li explica, es van separar i ella va tornar a Melbourne amb el seu fill de dos anys. Gràcies al viatge de fi de curs que en Daniel fa a París, i d'acord amb la Maria, arriba fins a Barcelona amb l'excusa d'un intercanvi cultural d'universitats. Al principi, la situació és difícil perquè el pare no sap qui és en realitat en Daniel. Un dia, en Jaume li confessa que l'ha reconegut per una taca que té de naixement i perquè físicament s'assembla a la Julie, i li explica que en realitat ell no és el seu pare, però que en un principi va decidir acceptar-lo por l'amor que sentia per la Julie. Des del moment que en Daniel i la Maria saben que no són germans, un sentiment més fort els uneix, però un obstacle més gran que el de la distància els separa també.


Una LECTURA a 2n ESO

De Nador a Vic
Autora: Laila Karrouch
Premi Columna Jove 2004

La Laila, nascuda a la ciutat marroquina de Nador el 1977, va arribar a Vic amb la seva família quan tenia vuit anys. Aleshores va començar el procés d’adaptació a una nova cultura i uns nous costums, però també es van desencadenar un seguit d’emocions que la marcarien per sempre. L’enyorança dels avis i els amics del Marroc, la preocupació per les dificultats econòmiques, la coneixença de nous amics a l’escola i a l’institut, la polèmica participació en proves esportives o el racisme latent en la recerca de la primera feina són només alguns dels episodis que la Laila, amb una enorme sensibilitat, va relatant en primera persona. És així com se’ns dibuixa la vida d’una noia que viu a cavall de dues civilitzacions, dos mons que ella assumeix amb naturalitat i sent com a propis. “M’agrada fer un bon cuscús per dinar i un entrepà de pa amb tomàquet per sopar. Per què no?!”