PER QUÈ NO M´HO DEIES?
Autor: David Nel·lo
En Daniel és un jove australià que viu amb la
seva mare, la Julie. Un dia rep una carta de la Maria, una noia catalana, que
li parla del seu pare, en Jaume. Sembla que ambdós són germans per part de
pare. En Daniel demana explicacions a la seva mare sobre el contingut de la
carta. La Julie li explica que va conèixer en Jaume en un viatge per Europa,
que es van casar i, després de viure un temps a Melbourne, van tornar a
Barcelona perquè el pare no s'hi adaptava. Finalment, i per una raó que la
Julie no li explica, es van separar i ella va tornar a Melbourne amb el seu
fill de dos anys. Gràcies al viatge de fi de curs que en Daniel fa a París, i
d'acord amb la Maria, arriba fins a Barcelona amb l'excusa d'un intercanvi
cultural d'universitats. Al principi, la situació és difícil perquè el pare no
sap qui és en realitat en Daniel. Un dia, en Jaume li confessa que l'ha
reconegut per una taca que té de naixement i perquè físicament s'assembla a la
Julie, i li explica que en realitat ell no és el seu pare, però que en un
principi va decidir acceptar-lo por l'amor que sentia per la Julie. Des del
moment que en Daniel i la Maria saben que no són germans, un sentiment més fort
els uneix, però un obstacle més gran que el de la distància els separa també.
El llibre que he llegit, Per què no m’ho deies?, escrit per David Nel·lo, la trama està bé, encara que en alguns moments trobo la història una mica fluixa.
ResponEliminaEl principi comença amb molta intriga ja que tens ganes de conèixer a la Maria, tens ganes de rebre més cartes i de conèixer la visió d’algú que mai a vist Catalunya ni França, i que a més a més no el domina, però després de arribar a França si no fos per l’incident que tenen en el metro, ho trobo fluix, en canvi la relació que te amb la seva família desconeguda és molt bona, la sensació que et transmet és molt estranya, ja que parlar amb la teva família i no saber tenir una conversació estable i fluida, és una de les sensacions que et transmet el llibre.
El llibre també et dona alguna sorpresa, com l’incident al metro...
En general està bé, a mi personalment no és el la classe de llibre que acostumo més llegir, m'agraden d’acció i de ciència ficció, però el llibre també l’he trobat interessant.
A part m’he sentit identificat amb en Daniel, perquè ell es pensa a Catalunya i jo tinc la meva germana a Londres fent d’Au-Pair.
Albert Marín Blasco
Trobo que parla sobre coses molt interessants de la vida i que et podrien haver passat de petit o et poden passar ara, en qualsevol moment.
ResponEliminaEl personatge, viu moltes aventures, algunes de més bones i algunes de més dolentes però al final, totes acaben bé.
Jo crec que el llibre està ben redactat i en el meu cas, quan el comences a llegir ja no pots parar fins que l’acabes perquè a cada pàgina que llegeixes t’entra més intriga i vols llegir més tros. A més, el final acaba amb intriga, com si hagués de començar un altre llibre que va seguit amb el que passa amb aquest. L’he trobat bastant interessant ja que m’agrada llegir i quan començo no puc parar, però també perquè perquè és d’un estil semblant als llibres que normalment llegeixo però també bastant diferent, i m’ha agradat canviar una mica.
Bruna Montané
Estic d’acord amb tu, ja que aquesta aventura que han passat en Daniel i la Maria, en pot passar en qualsevol moment.
EliminaJo també m’hi havia enganxat, perquè totes les aventures han set intrigants.
Estic amb el mateix punt de vista que tu amb tot el que has dit, però jo crec que s’hauria d’haver acabat diferent, ja que ha estat bastant trist.
MARTA SIDERA
Aquest llibre, l’he trobat molt interessant. Ens explica una història molt bonica entre dos persones ben diferents. Trobo que aquest llibre te una part romàntica i fantàstica i una altre de més surrealista. Aquests dos personatges s’expliquen la seva vida a través de cartes, i m’agrada molt perquè es una manera de comunicar sentiments i emocions fent servir l’escriptura. Aquestes cartes m’han fet entrar a dins de la història i en algun moment hem va donar la sensació que formava part d’ella.
ResponEliminaEl final de la història m’agrada com acaba. Però si ho hagués estat l’escriptora d’aquest llibre no l’hagues acabat així. Jo hagues fet que al final de l’historia en Daniel i la Maria tinguessin alguna cosa amb comú i que fossin germans. M’hagués agradat que al final ho descobrissin però que deixessin un punt d’intriga a la història, i que cada lector del llibre s’imagini el final de la història d’una manera diferent.
Martina Moliné
El llibre en qüestió és molt bonic, i trobo que mostrar els estats d’ànim de més d’un personatge, fa que el llibre sigui més interessant, però també fa que t’hagis de concentrar més. Aquest llibre m’ha transmès moltes emocions, com alegria, nerviosisme i tristesa. Trobo que al principi ho mostra tot amb molts detalls, i que s’acaba força repentinament, però en resum, és un llibre per recomanar, i per disfrutar-lo.
ResponEliminaIona Pujol
Jo no estic d’acord amb la Iona perquè sa deixat coses important de l’historia, com per exemple que en Daniel san-amora de la Maria etc......
EliminaJo penso que es molt interessant aquesta historia de germans!
ResponEliminaMai havia llegit una historia com aquesta, i com que m’ha cridat molt l’atenció, no m’agradaria pas canviar el final.
Es molt interessant, perquè son dos persones totalment desconegudes, que ni un ni l’altre saben que existeixen, fins que un dels dos dona el GRAN pas de voler conèixer el seu germà gran.
Es una historia molt bonica el principi, es feia una mica passat, però quant es coneixen la historia ja es comença a emocionar i a ficar-se mes interessant.
En a mi, la Maria es una persona molt forta per dins, perquè dona el pas a voler coneixerà en el seu «germà», que no sabia si seria amable , borde, o moltes mes coses que es pot imaginar.
En a mi sincerament aquestes histories de germans son molt «xules», i a mes aquesta que no es coneixen de res.
En Jaume també fa un paper molt important en aquesta historia, perquè es molt «xocant» que la teva dona et truqui ven preocupada i et digui que està embarassada però el nen no es teu, i al cap de molts anys el coneguis i et sàpigues portar tan be i tant obert a ell.
En resum, que es molt interessant i es molt «xulo» aquest llibre i de valoració li poso un 9.
De: Sibil·la Nàjera
Jo trobo que aquest llibre es molt interessant,romàntic i encantador, es d’aquells llibres que quan el comences a llegir ja no pots parar perquè es molt intrigant. La historia es molt bonica, sobretot el final que es quan la Maria i en Daniel descobreixen que no son germans.
ResponEliminaAbdelghani el hajji
Jo crec que no es romàntica perquè cap dels dos protagonistes te una parella, també crec que pel meu gust no es un llibre que es intrigant i no el pots parar de llegir, perquè es una mica avorrit
EliminaJoan Desoi
Per mi no es intrigant ja que algunes coses són previsibles, tampoc es molt romantic. (que consti que es la meva opinió)
EliminaAquest llibre és un exemple de situacions familiars. La història està molt ben redactada i s'entén. Penso què és una gran aventura, i a la vegada un misteri. Els personatges estan molt ben descrits, i fins i tot a vegades et poses a la seva pell. També passa al mateix amb les situacions, n'hi ha de por, altres d'amor, altres de tristesa i altres de diversió.
ResponEliminaJo, sincerament crec que el final és inesperat i diferent. Però a mi m'agraden més els finals feliços.
En aquest cas, un final feliç hagués set molt millor que trist; ja que tota la història parla sobre la seva
relació de germans. A més els dos estaven molt contents de saber que tenien un germà/na, per això
crec que el final hauria d'haver set feliç.
D'altre banda, també crec que el final de l'amistat entre la Helen i en Daniel està correcte, ja que al
principi en Daniel no li queia bé, i la Helen era molt pesada: per això crec que ha estat bé aquest
final, perquè han agafat confiança mútua.
En conclusió, aquest final m'ha agradat però hauria d'haver estat més feliç.
Recomano molt aquest llibre, ja que és una gran aventura i té un final molt inesperat.
MARTA SIDERA CANO
Trobo que el comentari de la Marta Sidera ha estat correcte ja que penso més o menys el mateix, en l’única cosa que no estic d’acord és que diu que el final hauria d’haver estat més feliç, jo crec que ha estat correcte així tens més intriga i tens ganes de que hi hagi una continuació per poder-la llegir.
EliminaLa conclusió que en trec sobre el seu comentari és que estic d’acord amb tot menys amb l’opinió que ha tingut sobre el final. Perquè com he dit abans ja m’ha agradat que acabes amb una mica d’intriga.
Bruna Montané.
Aquest llibre m’ha semblat molt interessant tota la història, el fet que la Maria trobés aquella carta i la fotografia i es quedés sorpresa de perquè ella no sabia res d’aquesta història... De saber moltes coses que un no sabia de l’altre, de que al final resulten que no eren germans la Maria i en Daniel, com s’estimaven abans en Jaume i la Julie...
ResponEliminaAbril Serra
Quan em vaig acabar aquest llibre em va semblar que tota l’estructura del llibre estava correcta, tot i així al final em va semblar que no estava acabat del tot, ja que a mi m’hagues agradat que la història de la Maria i en Daniel hagués continuat, és a dir, m’hauria agradat que la història no s’acabes i continués explicant al llarg dels anys la seva vida. A part d’això m’ha semblat una novel·la molt original i molt ben trobada.
ResponEliminaMartina Sala Ciurans
Em sembla que el comentari de la Martina ésta molt be ja que ha mostrat el que ella ha sentit mentres llegia el llibre, crec com ella que el final l'haurien de continuat.
EliminaFerran Delgado
Jo crec que aquest llibre està be, però també crec que podria haver-hi una mica mes de aventura,
ResponEliminaEl llibre ,el principi em va agradar més perquè hi havia mes intriga i emoció, però a mesura que anava llegint pagines m’agradava cada cop menys, perquè s’anava tornant cada cop mes avorrit.
En general no m’ha agradat gaire, trobo que es un llibre adequat per la nostra edat, però a mi personalment no es el tipus de llibres que m’agraden.
Joan Desoi
Estic d'acord, no hi havia pensat pero també podria haver una mica mes de aventura. En a mi el contrari, el principi ho trobava una mica soso pero a mesura que m'anava apropant cap el final m'anava agradant mes i mes. El contrari que tu en a mi m'ha agradat molt!
EliminaBé el llibre en concret no ha estat malament, per mi quan he començat el llibre no m'ha
ResponEliminaacabat de agradar. Però el llarg dels capítols veus que es un llibre molt autèntic i mol vent escrit. Ami personalment les parts que me'n agradat han set li diuen amb en Daniel que té una germana, i com el seu amic es tan amable i tan bona gent ha set genial.
MALAMINI JAMEGAY
La Maria un dia troba una carta al despatx del seu pare. Aleshores veu que el remitent és d’Austràlia i sense pensar-ho dues vegades la llegeix i hi descobreix que potser té un germà a Austràlia.
ResponEliminaLlavors la Maria s’apunta la direcció i hi envia una carta. En Daniel, des de l’altra punta del món, llegeix la carta quan aconsegueix que algú la hi tradueixi i no s’ho pot creure. A partir d’allà ell i la Maria s’envien cartes durant un any, i en Daniel fins i tot aprèn català. d'universitat en la que està en Daniel fa un viatge a París i aprofitant que està a Europa se'n va a Barcelona la capital de Catalunya, per conèixer la Maria en persona i, sobretot, el seu suposat pare, i així ho fa, a Barcelona hi està una setmana i amb la maria comparen les seves ciutats i volten per els carrers populars de la ciutat.
Aquest llibre m’ha semblat molt interessant perquè és una novel·la realista, l’autor no diu que estigui basada en fets reals però podria ser-ho fàcilment. M’he identificat amb la Maria ja que a mi també s’hem a passat una cosa per el cap i no l’hi he deixat de donar voltes fins que l’he aconseguit així que l’entenc. Trobo que el ritme del llibre és l’adequat: s’entreté en moments de tensió i passa ràpid pels detalls sense importància. El final m’ha agradat molt perquè no me l’esperava. Peroi també m’ha desseleccionat crec que la historia hauria de continuar fins el seguen cop que es indonesi a trobar.
Ferran Delgado
Trobo que el comentari està molt bé (amb idees i valoracions personals, un resum força encertat sobre el llibre, amb qui s'ha sentit s'ha sentit identificat...). També coincideixo amb ell amb el fet de que podria ser molt fàcilment una novel·la realista.
EliminaM'ha agradat el comentari que ha fet, ja que fa un resum de les parts més importants de la historia. Penso que la opinió que dona és correcte i original. Hi han poques faltes d'ortografies, però tot hi així penso que la opinió que dona és correcte i original.
EliminaLa meva opinió sobre el llibre es que es una historia molt ben explicada amb un títol que te dóna curiositat sobre de que anirà la historia. Jo la recomanaria per que quan el estàs llegint saps en tot moment el que passa en els personatges es com si tu estiguessis mirant en tot moment i escoltant. Apart la historia te parts emocionants te preocupes per els personatges.
ResponEliminaEnric Espinosa
El llibre «Per què no m’ho deies?» m’ha resultat molt interessant, perquè parla d’una cosa que et pot passar, explica la història de dos nois que no coneixen el seu pare o mare, penso que és una situació difícil. En Daniel passa per moltes aventures interessants però també algunes no tant bones.
ResponEliminaSi em fico a la seva pell, no m’agradaria el fet de que em faltés alguna persona en la meva família, perquè la família es molt important. També l’entenc, perquè si a mi em passés necessitaria conèixer aquesta persona.
En conclusió, trobo que el llibre està bé i m’ha enganxat bastant. Al final penso que m’hi faltava alguna cosa i no l’he acabat d’entendre. El recomano perquè és molt maco.
Lucía Gassó
El comentari m’ha agradat i crec que està molt bé perquè explica amb una frase el que passa al conte, una altra frase explica si es posa en el seu lloc com es sentiria i finalment acaba dient que li ha semblat el final del conte i que te’l recomana. L'únic que canviaria seria que posaria que vol canviar del final del llibre i perquè no l'ha entès.
EliminaAquest comentari m’ha agradat molt, ja que ens explica una mica de que va historia, i també ens dona la seva opinió sobre si li ha agradat o no l'historià. Ens dona arguments d'aquest llibre, i ens fa venir ganes de llegir-lo.
EliminaPel que fa el que diu sobre el final, no hi estic d'acord, ja que penso que el final si que s'entén. Però tot i així estic d'acord amb aquest comentari.
Jo mai he llegit un llibre semblant aquest, i aquest fet a fet que l’hagi trobat molt interessant. La relació que tenen en Daniel i la Maria és molt complicada pro ells dos la saben afrontar molt bé. Jo crec que en Daniel és un noi molt valent perquè ha volgut aprendre una nova llengua molt diferent a la seva per poder-se entendre amb la seva germana. I el gest que ha fet viatjant a l’altre costat del mon per poder coneix-re a la Maria es molt maco.
ResponEliminaEn conclusió la història d’en Daniel i la Maria es molt bonica, però quan descobreixen que no son germans els enfonsa a tots dos molt, però la ultima carta que la Maria escriu a en Daniel és molt tendre i espero que la seva relació duri molt de temps.
Júlia Morera.
A mi m’hagués agradat més que el final, hagues estat, que la Hellen i en Daniel haguessin acabat junts tot i que fossin germans.
ResponEliminaJo crec que tot i que no m’agrades el final, es un llibre que et distreu molt i com que es bastant curt es molt fàcil de llegir i d’entendre. M’ha agradat molt llegir-lo i puc dir que es un altre llibre llegit.
Pau Verdaguer
El llibre està escrit per en David Nel·lo Colom.
ResponEliminaAquest llibre ha estat bastant interessant perquè explicava una història una mica cansada.
El llibre és bastant interessant, i jo el recomano per qui se'l vulgui llegir. És molt bon llibre.
En Daniel O'Toole, que viu a Melbourne, i la Maria Sureda, que viu a Barcelona són dues persones aparentment sense lligams que descobreixen el que els uneix i també aprenen moltes coses sobre la complexitat de les relacions humanes.
Siro Pallarés Reyes.
Aquesta novel·la m’ha semblat molt interessant i molt trista perquè la mare d’en Daniel no li va dir que tenia un pare i una germana a Barcelona. Tampoc li va explicar el perquè s'havien separat. Aquest llibre m’ha ensenyat que a la viada mai et pots rendir i que sempre has de lluitar pels teus mèrits.
ResponEliminaTrobo que la portada del llibre intrigat a llegir-lo.
Èric Rustullet.
No es res que no hagi vist la típica historia de dos germans que estaven separats, també té coses originals com el final o que en Daniel no sigui fill den Jaume. La historia té un bon ritme de manera que no ten canses o que set fa llarga.
ResponEliminaJo hauria canviat el final per: I res més llegir-se la carta va anar directe cap a l’aeroport.
Max Ventura.
Jo crec que tents rao però que no te de passa gaire lu dels germans.
EliminaEnric espinosa comentari
Aquest llibre m’ha semblat molt interessant i m’he enganxat des de la primera pàgina. A mi em costa molt enganxar-me em un llibre, però aquest llibre ho ha aconseguit. M’ha agradat molt i l’he trobat molt interessant. Crec que el final ha estat bé ha resolt el primer problema que era que el Pare de la maria conegues el seu fill i ho ha fet. M’ha faltat saber si la seva mare s’entera però està be que els llibres et deixin amb una mica d’intriga.
ResponEliminaIvet Prat Badosa
El comentari de l’Ivet m’ha semblat interessant, comença explicant que el llibre li ha enganxat molt, tot i que a ella li costa enganxar-se a un llibre. Em sembla que descriu bé la seva opinió d’aquest llibre tot i que podria haver donat més opinions sobre tot el llibre i no només el final.
EliminaEn general, si jo no hagués llegit el llibre «Perquè no m’ho deies?» i hagués llegit el comentari de l’Ivet, potser m’hagués motivat a llegir-lo. Però també penso que potser podria haver donat més opinions en general sobre tot el llibre.
El comentari de l'Ivet crec que l'ha descrit molt bé i sobretot crec que amb molta sinceritat. Des del meu punt de vista penso el mateix que ella i sobretot també m'ha enganxat molt ja que la història és un fet en que s'han de superar diverses aventures i saber-les afrontar. També explica un desavantatge el qual hi estic d'acord.
EliminaA mi, personalment, aquest llibre no m'ha acabat d'entusiasmar, ja que el principi estava era molt interessant i enganxava molt, però a mesura que anava avançant el llibre, se'm feia més i més pesat de llegir, i anava perdent la part interessant del principi. Una altra de les causes de que no m'acabés d'agradar era que es passaven unes 100 pàgines d'unes 130 que tenia sense explicar gaire res, com si fos la introducció, i les altres 30 restants, hi passava de tot:
ResponElimina-En Daniel (un dels protagonistes), se'n anava a Paris.
-Llavors anava a Barcelona, on va conèixer personalment la seva suposada germana.
-I tornar a Austràlia amb la seva família.
Deixant de banda les meves opinions, us explicaré una mica de què va la història:
La història va d'un nen anomenat Daniel que viu a Austràlia amb la seva mare, i de sobte, una nena anomenada Maria de Barcelona, li va enviar una carta diguent-li que eren germans. Llavors, gràcies a aquesta carta (que estava escrita en Català), en Daniel va començar a fer classes de català per poder comunicar-se amb ella, a part de fer Francès. Mesos més tard, en Daniel va aprofitar un viatge que va fer amb els de francès a Paris per anar a Catalunya a veure personalment a la Maria.
Martí Terradas Serra
Aquest llibre m'ha agradat molt per la seva enriquidora història, pot estar basada en fets reals i no sobre una fantasia, fa que es visqui una aventura més propera i que ens podem posar a la pell dels personatges. També cal destacar que és un tema el qual es viu a l'actualitat.
ResponEliminaA part d'això, el final de la història jo no l'hagués canviat perquè penso que el contingut d'aquest llibre no tindria massa sentit. També penso que aquest final li dóna un desenllaç diferent al que un pot pensar quan es comença a desenvolupar la història.
Per contra, he trobat que en algunes situacions del llibre s'hauria d'explicar més detalls. Tot i així el recomanaria a qualsevol persona major de dotze anys perquè pogués experimentar aquesta història i aprendre.
Jordi Puxeu.
Jo crec que amb la frase que has dit que es un tema el qual es viu a l'actualitat. Jo crec que no es molt normal que passi això a l'actualitat.
EliminaPersonalment aquesta historia m’ha agradat molt a més es molt interessant el que passa entre en Daniel i la Maria. Jo recomanaria aquest llibre inclús crec que me’l tornaria a llegir.
ResponEliminaA més a més aquesta historia potser a passat de veritat i no és fantasia vull dir que podria passar o ha passat. També m’agrada quan quasi tots la vida d’en Daniel canvia amb una sola carta, la Julie que li ocultava un passat.
L'únic fallo es que és fa una mica pesat cap al final ja que es torna tot una mica sentimental i a mi no em va molt aquest tipus d'història i doncs això que se’m va fer força pesat.