Autor: David Nel·lo
En Daniel és un jove australià que viu amb la
seva mare, la Julie. Un dia rep una carta de la Maria, una noia catalana, que
li parla del seu pare, en Jaume. Sembla que ambdós són germans per part de
pare. En Daniel demana explicacions a la seva mare sobre el contingut de la
carta. La Julie li explica que va conèixer en Jaume en un viatge per Europa,
que es van casar i, després de viure un temps a Melbourne, van tornar a
Barcelona perquè el pare no s'hi adaptava. Finalment, i per una raó que la
Julie no li explica, es van separar i ella va tornar a Melbourne amb el seu
fill de dos anys. Gràcies al viatge de fi de curs que en Daniel fa a París, i
d'acord amb la Maria, arriba fins a Barcelona amb l'excusa d'un intercanvi
cultural d'universitats. Al principi, la situació és difícil perquè el pare no
sap qui és en realitat en Daniel. Un dia, en Jaume li confessa que l'ha
reconegut per una taca que té de naixement i perquè físicament s'assembla a la
Julie, i li explica que en realitat ell no és el seu pare, però que en un
principi va decidir acceptar-lo por l'amor que sentia per la Julie. Des del
moment que en Daniel i la Maria saben que no són germans, un sentiment més fort
els uneix, però un obstacle més gran que el de la distància els separa també.
Crec que el llibre ha estat interessant, però no el suficient per tornar-lo a llegir. Crec que en alguns moments, m’avorria una mica, però hi havia moments que no podia parar de llegir.
ResponEliminaCrec que aquesta situació és una mica irreal, però podria passar tranquil·lament. Si m’hagués passat a mi, crec que hagués reaccionat d’una manera totalment diferent. Per començar, quan l’hagués vist, la situació hagués estat molt incòmode. L’hagués tractat com un estrany, perquè, en definitiva, per mi hagués estat un estrany.
Crec que les cartes que s’escrivien han estat un factor molt important en el desenvolupament de la història. Però crec que n’han abusat, de les cartes, ja que a la meitat del llibre era tota l’estona cartes, cartes i més cartes.
En general, he trobat que la novel·la ha estat molt ben buscada, l’autor ha tingut una bona idea.
La última cosa que volia comentar en relació a la novel·la és que crec que la història podria haver acabat diferent, m’hagués agradat un final més impactant.
Tot i aquests aspectes, us la recomano!!
Arnau Grabolosa Genescà
Aquest llibre m’ha fet pensar molt amb el cas en que es troben la Maria i en Daniel, ja que actualment és molt fàcil comunicar-se amb una relació apartada, també amb el cas de no saber qui és el seu pare, en el cas d’en Daniel; que actualment pot ser molt probable en molts casos. Això m’ha fet imaginar com seria la meva vida si em passes el mateix que els protagonistes, una vida plena de misteris i que tot l’esforç que fas per conèixer la teva família i al final descobreixes que res és així i que el teu pare o familiar en realitat no ho és, és per això que crec que el final és molt sorprenent.
ResponEliminaEl personatge que més m’ha agradat d’aquest llibre ha sigut el d’en Jiang, l’amic d’en Daniel, ja que cada cop que intervenia a la història m’imaginava una persona molt riellera i sempre em dibuixava un somriure a la cara. Però per altra banda el personatge de la mare d’en Daniel he trobat que no intervenia gaire a la història, però tot i així he trobat que tots els personatges estan molt ben descrits.
La part de la història que m’ha agradat més ha estat en el moment quan el pare de la Maria i en Daniel anaven amb bicicleta a fer una volta, ja que, el paisatge estava molt ben descrit i he pogut imaginar-me totes les sensacions que en Daniel sentia en aquell moment i he pogut posar-me a la seva pell en alguns moments.
Al final he arribat a la conclusió que en aquests moments en que passem, és molt probable que ens passi el cas en que es troben els protagonistes, tot i que crec que moltes persones no tenen família per qüestió de guerres i pobresa, i no per problemes senzills com el cas de la història d’aquest llibre.
Per què no m'ho deies?
ResponEliminaDavid Nel·lo
Ha estat un llibre molt interessant, ja que d’una banda ens explica la història, però per altra banda ens explica com de diferents són aquestes dues cultures. El tema crec que està molt ben escollit ja que pot ser real, i a més a més t’enganxa de tal manera que t’acabaries el llibre en un sol dia. Tot m’ha agradat moltíssim, excepte el final, perquè el trobo un pèl trist.
Paula Solà
Per què no m'ho deies?
ResponEliminaAquest llibre, l’he gaudit molt, l’he trobat molt bonic a la vegada. El principi és interessant ja que t’explica la vida de dos joves separats per milers de quilòmetres. No vull treure el mèrit a la novel·la, perquè l’he trobat molt maca; però hauria preferit que no acabés d’aquesta manera, és a dir que al final no son germans, o que si més no, que s’acabessin enamorant l’un de l’altre.
En fi, és una història molt romàntica i bonica, que la recomano a qualsevol jove que tingui la meva edat.
Núria Gálvez Codina
És un llibre que parla sobre l’amistat i l’amor entre dos germans: la Maria i en Daniel. Ells no sabien l’existència l’un de l’altre, fins que la Maria troba una carta al despatx del seu pare. A partir de llavors comença a investigar sobre tota aquesta part de la seva vida totalment desconeguda per a ella.
ResponEliminaÉs una història plena de tendresa, intriga i amor.
Laura Montanyà Coll
Normalment, llegeixo llibres on el pas del temps i dels fets és molt lent, en canvi aquest cop no ha estat igual. Tot ha passat molt ràpid, amb intensitat, però no per aquest motiu m’ha desagradat. És un llibre que mostra una realitat dura, i és el que m’ha sobtat pel fet que hi intervenen adolescents, potser és per això que el fa ser més proper a tothom. Precisament, no m’agraden els llibres d’adolescents on es tipifica el protagonista com un noi o noia enamorat, atontat i incapaç de solucionar els problemes, com si tingués tres o quatre anys menys dels que té, i, normalment posat en situacions que realment són incomprensibles.
ResponEliminaM’ha agradat llegir un llibre dirigit als adolescents amb un criteri més adult.
Per tant, tot i ser totalment diferent als altres llibres que he llegit, veritablement, m’ha encantat!!
Teia Vallès Pagès
Personalment aquest llibre ha estat divertit, al principi era lent i no gaire interessant, però a mesura que vas llegint es va fent més dinàmic i amb més acció i divertiment. A mi no és pas que m’entusiasmi llegir, però aquest llibre no se m’ha fet avorrit. La veritat és que la història és maca, encara que acaba d’una manera que no m’esperava. És un llibre que recomano, ja que et fa passar una bona estona pensant en la situació en què es troba el protagonista i et fa pensar quina solució farà servir, etc... . És un bon llibre encara que una mica llarg.
ResponEliminaFerran Fajula
Després d’haver llegit el llibre, puc opinar que és un dels millors llibres que he llegit, ja que m’agraden molt aquests tipus de llibres, que hi entra una part de misteri i una altra part d’investigar i pensar. Aquest llibre, penso però, que té un petit defecte el qual, és que part del llibre, s’ha d’entendre mitjançant cartes.
ResponEliminaPer tant, aquest, pot ser un llibre recomanat per gent a partir de 12-13 fins a l’etapa que ja no estudies, comento això, perquè el llibre, té la finalitat que una historia entre estudiants, arribi a resoldre’s.
Penso que aquest llibre és molt impredictible, en cap moment t’esperes el que passarà i molt menys en el final. El que m’ha agradat molt d’aquest llibre és com l’autor anava explicant la història des de les dues perspectives; la d’en Daniel i la de la Maria. D’aquesta manera podies entendre molt millor i conèixer més detalls de cada personatge i la història.
ResponEliminaLa veritat és que aquest llibre m’ha agradat molt perquè l’he trobat molt realista i no he parat de llegir fins que l’he acabat.
Júlia Linares
Trobo que “Per Que No M’ho Deies?” és un llibre una mica surrealista ja que a molt poques els passa el que diu aquest llibre. Tot i això, el llibre m’ha entusiasmat i crec que fins i tot en alguns moments m’he emocionat pel que passava. És una obra literària que recomanaria a tots els adolescents, no només per llegir i passar-ho bé, si no, per adonar-se que cal saber la veritat de tot i a més adonar-se del que passa al teu voltant o al voltant de les persones estimades es important.
ResponEliminaLaia Rodergas
El llibre no m’ha semblat gaire interessant, l’acció era molt lenta i al final es fa pesat. L’argument en si és bo, però si fos més curt m’hagués interessat més, i l’hauria entès millor. El final és molt tràgic i jo no l’hagués acabat així. L’escriptor és una mica confús, escriu coses que no s’entenen. Els diàlegs són molt pesats. El tornaré a llegir quan no el recordi.
ResponEliminaMarc Heras
Aquest llibre té de tot, tristesa, amor, amistat, dolor.... però tot s’ha de dir, és un llibre amb una trama molt lenta i avorrida, ja que, està quasi la meitat del llibre parlant de la seva vida personal i llavors al final, les coses passen massa ràpid. El final ha estat molt tràgic, i personalment penso que escriptor ha volgut representar la seva vida personal . Si la mare i el pare van cometre un error, perquè la Maria i en Dani han hagut de cometre el mateix?
ResponEliminaNo el tornaré a llegir mai més, la trama i el tema no m’han agradat.
Àstrid Belastegui
Penso que aquest llibre és un dels millors que he llegit durant el curs. És molt original i está molt ben redactat. És un llibre molt divertit i no es fa gents pesat.
ResponEliminaLa millor part, per a mi, és el final. Crec que aquest final és molt original i una mica emotiu. Mentre llegeixes, t’intrigues més per a veure com acabarà la relació entre la Maria i en Daniel.
Aquest llibre et fa veure una mica lo “fràgil” que és la vida. Amb una cosa tan simple com una carta, pots descobrir un dia per l’altre, com, en aquest cas, tens un germà.
En general, m’ho he passat molt bé llegint-lo i realment és un dels llibres que m’han passat més ràpids.
Arnau Bassols Noguer
La novel·la "Per què no m'ho deies?" és una història entretinguda i dinàmica pel que fa al contingut. M'ha agradat molt, fins a tal punt de no poder parar de llegir. És molt original i si es té la ocasió de llegir el llibre, és digne de recomanar!
ResponEliminaAnna Serra
Personalment el llibre "Per què no m'ho deies" m'ha agradat moltíssim! És molt maco. Tant les cartes com el que acaben sentint els dos personatges. És un llibre que quan comences no pots parar fins acabar-lo. M'ha agradat molt llegir-lo i està molt bé per un dia que estàs avorrit i tens ganes de llegir una bonica història d'amor entre un noi i una noia que es pensaven que eren germans, jo recomanaria el llibre.
ResponEliminaA mi, el llibre m’ha agradat molt, ja que és una relació entre dues persones molt ben pensada perquè a la vida real, no solen passar aquestes coses. La manera en que està redactat aquest llibre m’ha agradat molt, ja que l’autor vol que els sentiments ens arribin fins el cor, i la veritat és que ho aconsegueix, sembla que et passi a tu. És un llibre on hi ha amor i intriga, alhora, ja que la relació de les dues persones és molt bona i desitges saber el que vindrà a continuació. La veritat és que m’ha agradat moltíssim i el tornaria a llegir ben aviat.
ResponEliminaCarme Gràcia Ventulà