Autora:
Laila Karrouch
Premi Columna Jove 2004
La Laila, nascuda a la
ciutat marroquina de Nador el 1977, va arribar a Vic amb la seva família quan
tenia vuit anys. Aleshores va començar el procés d’adaptació a una nova cultura
i uns nous costums, però també es van desencadenar un seguit d’emocions que la
marcarien per sempre. L’enyorança dels avis i els amics del Marroc, la
preocupació per les dificultats econòmiques, la coneixença de nous amics a
l’escola i a l’institut, la polèmica participació en proves esportives o el
racisme latent en la recerca de la primera feina són només alguns dels episodis
que la Laila, amb una enorme sensibilitat, va relatant en primera persona. És
així com se’ns dibuixa la vida d’una noia que viu a cavall de dues
civilitzacions, dos mons que ella assumeix amb naturalitat i sent com a propis.
“M’agrada fer un bon cuscús per dinar i un entrepà de pa amb tomàquet per
sopar. Per què no?!”
El que més m'ha agradat del llibre és quan la Laila explica els seus sentiments, ja que ella no es fa la víctima de res sinó que sap que és ella la que s'ha d'adaptar a la forma de vida de Vic. Penso que intenta fer-nos veure la difícil situació que tenen algunes persones i ens ho ensenya a través de les seves vivències. Ella explica tots els problemes que ha anat tenint, però ho explica amb cert humor ja que ella sempre intenta veure la part positiva de les coses. Ella té molt de caràcter, i això fa que molts cops, enlloc de enfonsar-se, sigui capaç d'enfrontar-se als problemes i tirar endavant.
ResponEliminaTura Rosales
El que m'ha agradat més de la novel·la és l'esperit que té la Laila de superació. Es a dir que no es conforma amb fer bé les coses sinó que les vol fer molt i molt bé donar tot el seu màxim i a més a més mai es rendeix si vol alguna cosa lluita per ella si al final no pot ser troba una altra manera de ser feliç i sentir-se bé.
ResponEliminaDes del meu punt de vista, opino que vol fer-nos prendre consciència de les dificultats que pot tenir un immigrant quan arriba en un nou país, i també ens vol fer veure que per immigrar d'un país has de tenir molta valentia. Per tant ens vol fer prendre consciència, ja que en el llibre no explica les seves anècdotes més divertides, sinó que ens explica la seva vida, amb els seus propis problemes i els de la seva família.
Alexandra
El que m'ha agradat més de la novel·la es tota la història es feta de fets reals, i que hi ha persones que no accepten a altres persones perquè són de diferenta nacionalitat o que això s'ha de defensar, és dir el color de la pell no importa, importa la persona.
ResponEliminaJo diria que vol fer-nos perdre consciència de no veure la persona i criticar-la, racisme, no tenir respecte.
Vol fer-nos veure que no tothom té una bona vida i que hi ha gent que passa mals moments els hauríem d'ajudar.
Marc Vila
El que m'ha agradat més del llibre, ha sigut quan la Laila va de visita al Marroc, després d'haver estat tres anys a Vic. Va ser molt emotiu que tornés després de tant de temps. Va abraçar als avis i els hi va fer molts petons. Si em poso a la seva pell, jo en aquell moment ben segur que hauria plorat de tornar a veure el poble on em vaig criar, tornar a veure als avis, i tornar a veure a les amigues de la infància.
ResponEliminaNo crec que sigui un llibre de diversió o humorístic, almenys per a mi, no. És més un llibre per reflexionar i prendre consciència de com és la vida, ja que són les vivències d'una noia que ha esdevingut una gran escriptora.
Anna Prat
El que més m'ha agradat i m'he fixat més ha estat quan els pares han d'anar Murcia a l'enterrament de l'àvia, i l'Hayat agafa la responsabilitat de mare. Em sembla un acte de valentia.
ResponEliminaFer-nos prendre consciència de les dificultats de la vida de les persones emigrades, perquè has de ser molt valent per ser el pare i anar a un altre país a buscar treball, tirar endavant la família i procurar que tinguin un futur millor, i també s'ha de ser molt valent per deixar tota la família, els amics... i tornar a començar una vida de nou.
A mi el que més m'ha agradat d'aquesta novel·la és quan la Laila expressa els seus sentiments, ja que a l'hora d'expressar tota l'enyorança que sentia cap el seu poble, em sentia una mica identificada. Jo crec que l'objectiu de la novel·la és fer-nos passar una estona divertida, perquè la Laila ens va explicant el seu dia a dia, els seus sentiments. Trobo que la Laila a part, a mi m'ha ensenyat que una persona és pot sentir de llocs diferents, i de diferents cultures, que no per fer un canvi de país, s'ha d'oblidar l'altre, ni les seves costums, ni res. Així que el que m'ha ensenyat es que tu ets d'un lloc, mai has d'oblidar les teves arrels.
ResponEliminaBet Losantos
ResponEliminaEl que m'ha agradat més ha sigut tot el que desconeixia del Marroc, com per exemple que vivien tots amb una casa gran, que es casen de molt jove... Totes aquestes curiositats m'han agradat moltíssim a part del llibre en general.
Vol fer-nos prendre consciència d'alguna cosa, del fet que per ser diferent no vol dir que tingui més dificultats. No vol dir res. La Laila és una noia molt lluitadora que tot el que es proposa ho aconsegueix.
Guillem Foguet
El que he torbat més interessant és quan la Laila tria que vol fer atletisme, perquè a part del fet que és molt bona, fa companys nous i es posa nous objectius, i que sempre els intenta superar és una noia molt valenta.
ResponEliminaCrec que l'objectiu de la novel·la és fer-nos prendre consciència que la vida no és fàcil i sempre hi ha obstacles, però els hem de superar amb esforç i valentia, i no rendir-nos mai, tot això ens ho explica, basant-se en la seva vida i també alhora és divertit llegir-la.
Martí Xutglà
El que m'ha agradat més ha estat quan la Laila per fi, tornava al Marroc de vacances, ja qie es retocaven tot la família marroquina i amics del Marroc, i això va estar un els moments més emotius del llibre.
ResponEliminaA mi em sembla que al llibre hi ha algunes coses molt divertides però n'hi ha d'altres que són per reflexionar. Com per exemple: quan marxen del Marroc, això tota la gent no ho pot fer, molta gent té la sort que es pot quedar sempre a viure al mateix lloc amb les millors condicions, en canvi, ella, per sort o per desgracia ha hagut de marxar del lloc que ella tant estimava.
Abril Canudas
El que m'ha agradat més de la novel·la ha sigut el tros on la Laila es casa i té una filla perquè em vaig alegrar per ella.
ResponEliminaEns fa prendre consciència que a la vida s'ha de lluitar. Si ens volgués fer passar una estona divertida, no ens hagués explicat la seva vida, les defuncions dels avis, ja que ens dóna una petita lliçó: que mai t'has de donar per vençut.
El que m'ha agradat més ha sigut la part en què la Laila tenia la seva filla, l'Ikram perquè ho trobo el moment més bonic de la vida d'una persona. Jo crec que l'objectiu de l'autora és fer-nos prendre consciència de la vida d'un immigrant i com li pot costar adaptar-se, perquè la majoria de gent no és conscient dels problemes d'adaptació, per això llegir aquesta novel·la escrita des dels d'ulls d'una nena, una adolescent i d'una noia, et pot ajudar molt!!!!
ResponEliminaAlejandro Muñoz de León
Quan arriben a Vic i veuen tota la gent amb sabates, i quan arriben el pis i el pare toca un botó i s'engega la llum, perquè són dues coses que ella no havia vist mai i em va agradar la seva reacció.
ResponEliminaPer una banda és fer-nos passar una bona estona i alhora ensenyar-nos la superació, però per l'altre banda penso que ens vol dir que la vida és molt complicada i que no sempre ho tindrem fàcil, perquè podem néixer a un lloc però podem acabar amb un altre.
Martí Sucarrats
El que m'ha agradat més de la novel·la han estat els moments que la Laila passava amb la seva àvia, perquè trobo que la seva àvia s'assembla moltíssim a la meva i que a ella la cuidava tan com la meva àvia em cuida a mi.
ResponEliminaCrec que l'autora de la novel·la vol que prenem consciència sobre com de complicada pot ser la vida d'una persona i el que has de lluitar per fer les coses que t'agraden. Crec que et vol fer veure la vida de manera molt més positiva i et vol donar ganes i forces perquè facis les coses que més t'agraden.
El que m'ha agradat més de la novel·la ha estat la manera que mica en mica la Laila ha evolucionat com a persona, i el fet que ella es sentis de les dues cultures. Una frase que m'ha agradat molt del llibre ha estat aquesta: Un bon cuscús per dinar i un bon pa amb tomàquet per sopar.
ResponEliminaPenso que l'objectiu de la novel·la, és que l'autora ens envia un missatge important. Sempre hem de lluitar, diguin el que ens diguin i s'hi ho fem ho aconseguirem.
Guillem Puigvert Ramirez
El que m'ha agradat més de la novel·la, han estat moments que els nens es posen amb ella i se'n desfà d'ells molt fàcilment. També m'ha agradat molt que expliqués molts anys de la seva vida en un llibre i que ha hagut de passar per coses molt difícils, això m'ha fet posar-me en la seva pell.
ResponEliminaJo crec que intenta fer-nos prendre consciència que a la vida no tot és tan fàcil i que ens en podem sortir sols o amb l'ajuda dels amics o familiars. També crec que ens vol fer-nos prendre consciència que si volem una cosa i lluitem per a ella ho aconseguirem.
Arnau de Bolòs Rivas
El moment que m'ha agradat més, és quan la Laila explica amb l'esport, tant amb l'atletisme i el bàsquet. Em va agradar perquè vaig veure com ella lluitava per fer el que volia i no parava fins que ho aconseguia.
ResponEliminaJo crec que el seu objectiu és fer-nos prendre consciència de les dificultats que troba un immigrant. Ens fa veure que una persona que emigra ho fa per viure millor. Però es troba en problemes de discriminació, per qui ets i d'on vens i acostumar-te a una nova cultura diferent de la del país d'origen, és complicat.
Èric Grabolosa
M'ha agradat molt la força de superació que va fer la Laila, per poder fer que els altres l'acceptessin per igual, crec que la Laila va voler representar la seva vida al llibre trobo que és molt interessant, ja que hi ha moments en el llibre que rius i altres que pots arribar a plorar pensant que el que explica li ha passat de veritat, també ens ensenya que la vida pot ser molt dura i que no pots menysprear a algú per a la seva religió.
ResponEliminaIrina Feixas Villegas
El que més m'ha agradat ha estat veure el progrés de la Laila, el fet que quan va arribar tot li semblava estrany i molta gent l'insultava, però ella no es rendeix mai i sempre tira endavant. Ella lluita pel que vol i tot i que la seva cultura no li permet fer moltes coses, ella no li importa, ella continua estudiant i intenta continuar fent atletisme, fins que al final ja no la deixen. Per tant, no m'agrada res en concret, m'agrada tota l'historia de Laila i la seva lluita.
ResponEliminaEns vol fer prendre consciència de moltes coses, per exemple que mai ens hem de rendir, sempre hem de tirar endavant, o que siguis d'una cultura diferent no significa res, ens vol ensenyar a respectar-nos entre cultures, perquè el respecte és quelcom fonamental per poder conviure en societat. Ens ensenya tantes coses, la Laila ens explica la seva vida per ensenyant-se a superar-nos a nosaltres mateixos.
Clara Martínez Lorente
La part en què la Hayat es casa, perquè tenia la seva imatge al cap. El seu vestit blanc amb mànigues llargues i bordats fets a mà molt delicadament, el seu pentinat senzill, com ella, les seves sabates típiques d'allà al Marroc, obertes per darrere... És impressionant!
ResponEliminaCrec que la Laila ens vol per prendre consciència de les dificultats que portava ser immigrant en aquella època, perquè ens explica les grans complicacions i problemes que havia de suportar, encara que també ens explica anècdotes curioses, tradicions del Marroc, sentiments... Crec que ens vol fer veure que la vida no sempre t'ajuda a tirar endavant, per això si penses amb optimisme i dediques temps a fer el que t'agrada, pots oblidar per uns instants els problemes i tirar endavant. Has de ser valent i no mirar mai enrere. La seva lluita és increïble.
Laia Clavaguera
A mi m'ha agradat tota la història en general però el que m'ha agradat més de tot és quan el pare obre la llum i la Laila es queda parada perquè a Marroc no obries la llum clicant un botó havies de fer moltes maniobres més i a mi m'ha agradat perquè m'imagino la cara de la Laila en aquesta escena
ResponEliminaJo crec que el llibre dona els dos objectius, ens fa passar una bona estona i alhora ens fa reflexionar, perquè algun capítol és divertit i emocionant com el casament de la Hayat i després ens consciencia d'alguna cosa com que encare que sigui marroquina l'hem de tractar bé.
Cesc T
El que més m'ha agradat ha sigut el fil que seguia la novel·la, és a dir com ho explicava, ja que sembla que vegis passar una vida, a càmera ràpida
ResponEliminaJo crec que l'objectiu de la novel·la és fer-nos passar una bona estona, i a més, ensenyar-nos les dificultats de la vida, hi ha moments que són entretinguts, que et fa passar una bona estona, però hi ha moments en què et fa pensar en les dificultats de la vida, i les dificultats que aporta afrontar-la.
Aniol.V
El que més m’ha agradat d’aquesta novel·la ha sigut l’autora en sí. Des del primer moment que vaig començar a llegir aquest llibre amb 5 dies ja me’l vaig acabar. Ha sigut
ResponEliminauna novel·la molt maca, i alhora trista. La autora, la Laila, és una noia molt valenta i molt forta, des de que va arribar a Catalunya sempre va tenir el cap ben alt. Els millor moments d’aquesta novel·la van ser quan la Laila decideix casar-se amb l’Omar i portar-lo a Espanya. El més m’ha agradat també es que al ser musulmana mai ha tingut barreres per dir que si a tot. I la frase que barreja els 2 costums és dinar un bon plat de cus cus per dinar i un pa amb tomàquet per sopar perquè no.
Per mi la Laila ens ha fet prendre consciència de la importància de la família, i perquè la família estigui bé s’han de fer moltes coses. En el cas de la Laila el seu pare volia un futur millor per el seus fills i ho va aconseguir. Això de canviar d’un país a l’altre es molt complicat... Però la família de la Laila van ser molt valents i van posar davant la realitat i ha sigut el que ella ens va explicar ella, la seva història.
Madicha Touray.
M'ha agradat molt la manera en què explica el que fa referència als estudis, i, totes les coses són veritat. A mi m'ha fet reflexionar molt. Hi ha un parell de frases que m'han fet reflexionar. Una d'elles diu: quan treia males notes, feia veure que no m'importava, però, no era així, ii a mi em passa el mateix.
ResponEliminaJo crec que és fer-nos passar una bona estona, divertida i fer-nos reflexionar. No és que sigui un llibre de comèdia, ni molt menys, però, et fa passar una estona entretinguda, per altra banda, et fa reflexionar, amb frases que són veritables, que són les seves experiències.
Gerard Ferrer Garcia
El que m'ha agradat més es veure com és un casament a Marroc, els nois i les noies separades per habitacions. Dura 3 dies el casament! La veritat és que això em va sorprendre molt.
ResponEliminaEns vol fer veure que la vida d'un immigrant no és fàcil, mes aviat és dura. Perquè quan canvies de casa i de ciutat ho veus tot diferent, i la Laila vivia en un país pobre comparat amb Vic. Ens vol fer prendre consciència de què no és fàcil.
Santi Serra Pérez
Del llibre de Nador a Vic m'agrada veure com s'argumenta la Laila. També m'agrada com expressa les sensacions, expressions, la situació de la família... Crec que és un llibre que va molt ve per reflexionar.
ResponEliminaCrec que la Laila ens vol fer prendre consciència de que no és tan fàcil com nosaltres creiem emigrar d'un país a un altre. I que la situació en què viuen no és fàcil, però hi ha les ganes de lluitar per aconseguir els objectius que es proposa.
Arnau C.
Interessant, quan la Laila i l'Omar es casen i tenen una filla l'Ikram m'ha agradat perquè el Marroc s'han de casar molt joves i fan les celebracions durant 3 dies.
ResponEliminaPenso que la Laila pretén que ens divertim llegint el llibre i ens fa prendre consciència com viuen al Marroc i com superen el comiat de la família.
Laura Clavaguera Saurí
El que més m'ha agradat, ha estat quan la Laila vol fer atletisme però el seu pare no la deixa perquè havia de dur les cames el descobert. Però a ella li agradava i li va dir al seu pare.
ResponEliminaJo crec que l'autora ens fa passar un temps divertit llegint, perquè ens explica la seva vida com era a Vic i a Nador... Però també moments de tristesa quan es moren els avis o be els seus tiets se separen...
Marta
El que m'ha agradat més de la novel·la és quan marxen de Nador cap a Vic. Però a la vegada no m'agrada perquè no els tornaran a veure. Però el que jo valoro és perquè s'acomiaden molt, i això volia dir que tenien molta amistat i sentiment entre totes aquelles persones.
ResponEliminaPenso que, un objectiu que ens dóna l'autora és fer-nos prendre consciència del perquè la vida canvia i que en qualsevol moment pots canviar i passar a ser una persona diferent de la que eres.
Aniol Amat.
M'agrada el principi del llibre. Perquè explica com vivia la Laila, i amb qui. Diu coses que impliquen un passat bonic, però al final hi ha, persones d'allà Marroc que es moren, els seu avis. És com un final que destrueix. La part bona que tenia en els seus records a Nador, això ens fa prendre consciència d'alguna cosa. Ens diu que no es fàcil despedir-se del lloc on has viscut i de la gent que t'importa. També ser un immigrant és complicat perquè els primers anys són durs, sobretot si no tens papers. I es treballa molt per pocs diners i has d'anar en compte amb la gent que et podrien retornar directa al teu país.
ResponEliminaBruno g.
M'ha agradat molt quan la família Karrouch viatja amb l'avió per anar a Vic, perquè a la Laila li feia molta por l'avió, perquè mai n'havia pujat a cap i m'ha agradat la part en què la senyora que estava com a passatgera, els hi va donar diners per comprar. M'ha agradat perquè ha estat un gest honest i honrat
ResponEliminaJo crec que les dues coses, passar una estona divertida i donar-nos algun valor. Perquè per una part ens vol fer prendre consciència de que per una part no et pots rendir, que sempre s'ha de ser positiva, i que ens hem d'estimar a nosaltres mateixos siguem com siguem, i no intentar copiar l'aspecte de l'altre gent.
Sara Kouss
A mi el que m'ha agradat més ha estat l'arribada a Vic, i saber en cada moment com es sentia ella i com s'adaptava en aquell lloc, Vic, que era tan diferent al Marroc.
ResponEliminaJo diria que l'objectiu de la novel·la és fer-nos prendre consciència d'alguna cosa. Però aquesta novel·la també té alguns moments en el qual es troben divertits i espacials.
Paula Vilanova Doblas
M’ha agradat el llibre perquè la Laila diu les coses amb sinceritat, perquè ho escriu tot en el seu diari personal que ha esdevingut el llibre.
ResponEliminaCrec que vol fer-nos prendre consciència que hi ha gent que ho estar passant molt malament per culpa de les guerres. Ella ens vol dir que no vol que hi hagin guerres perquè després tothom ha de marxar hi han de començar una altra vida.
Marc Font
M'ha agradat molt el llibre de Nador-Vic perquè explica la història d'una persona en fets reals. Explica el que li passa a la Laila quan està a Espanya i quan està a Marroc (problemes, comiat …) La part que m'ha agradat més ha sigut la de l'escola.
ResponEliminaT'ho passes bé llegint aquest llibre però també en fa prendre consciència perquè si una persona be d'un altre lloc, té uns altres orígens,costums…, i és molt difícil adaptar-se a les costums d'un altre país.
Saibú C.
M’ha agradat el llibre perquè la Laila diu les coses amb sinceritat, perquè ho escriu tot en el seu diari personal que ha esdevingut el llibre.
ResponEliminaCrec que vol fer-nos prendre consciència que hi ha gent que ho estar passant molt malament per culpa de les guerres. Ella ens vol dir que no vol que hi hagin guerres perquè després tothom ha de marxar hi han de començar una altra vida.
Marc Font
El que més m’ha agradat d’aquesta novel·la és quan la Laila i la seva família tornen a Marroc a visitar als seus avis i als altres. Em sembla molt emotiu, tornar a veure a la teva família després de molts anys és molt bonic.
ResponEliminaPenso que l’objectiu de l’autora de la novel·la és fer-nos prendre consciència de que a la nostra vida, hi ha molts moments durs, però que has de ser fort i saber afrontar-los.
Judith Dos Santos Bermúdez