dimecres, 22 de gener del 2014

Comentem: Per què no m'ho deies?



La novel·la
David Nel·lo
 En Daniel és un jove australià que viu amb la seva mare, la Julie. Un dia rep una carta de la Maria, una noia catalana, que li parla del seu pare, en Jaume. Sembla que ambdós són germans per part de pare. En Daniel demana explicacions a la seva mare sobre el contingut de la carta. La Julie li explica que va conèixer en Jaume en un viatge per Europa, que es van casar i, després de viure un temps a Melbourne, van tornar a Barcelona perquè el pare no s'hi adaptava. Finalment, i per una raó que la Julie no li explica, es van separar i ella va tornar a Melbourne amb el seu fill de dos anys. Gràcies al viatge de fi de curs que en Daniel fa a París, i d'acord amb la Maria, arriba fins a Barcelona amb l'excusa d'un intercanvi cultural d'universitats. Al principi, la situació és difícil perquè el pare no sap qui és en realitat en Daniel. Un dia, en Jaume li confessa que l'ha reconegut per una taca que té de naixement i perquè físicament s'assembla a la Julie, i li explica que en realitat ell no és el seu pare, però que en un principi va decidir acceptar-lo por l'amor que sentia per la Julie. Des del moment que en Daniel i la Maria saben que no són germans, un sentiment més fort els uneix, però un obstacle més gran que el de la distància els separa també.

22 comentaris:

  1. El llibre “Per què no m’ho deies?” de David Nel·lo, ha estat un dels millors llibre que he llegit. A mi personalment m’ha encantat, és un llibre sensible, divertit i sobretot molt inesperat.
    La Maria, és una estudiant d’universitat, que viu a Barcelona amb el seu pare. Un dia remenant el calaix del seu pare, descobreix que a l’altra punta del món, a Austràlia, té un suposat germà. A partir de cartes aconsegueixen mantenir el contacte, i gràcies a elles poden veure’s cara a cara, amb una estada que fa en Daniel, a casa la Maria. Allà aconsegueixen estimar-se com a germans, fins que el pare confessa el que realment és i no el que sembla ser...
    Recomano aquest llibre a tothom que el pugui llegir, es entretingut i s’ho passaran molt bé!!!
    Aina

    ResponElimina
  2. Perquè no m'ho deies de David Nel·lo, és un llibre ple de sentiments, primerament entre família i després ja és amor. Aquest llibre explica la història de un noi de Austràlia i una noia de Barcelona que creuen que són germans per fotos que han vist i cartes entre els seus pares, però realment al final, no son germans si no que el destí ha portat a conèixer.
    Aquest és un dels llibres que més m'ha agradat llegir, perquè fins al final, no saps que passarà. També m'ha agradat ja que és divertit i curiós. Recomano llegir aquest llibre a tothom que en tingui la oportunitat.

    Estel Colomer Fàbrega

    ResponElimina
  3. Aquest llibre m’ha agradat molt i l’he trobat molt bé, he passat una bona estona llegint-lo. Es tracta d’una noia, la Maria, que descobreix una carta on descobreix que pot haver-hi un possible germanastre seu a les afores.
    És molt emocionant i a la vegada molt trist, ja que em pensava que s’acabaria més alegre. La part en què m’ha agradat més és quan els dos germans es troben per primera vegada, és un moment molt emocionant. M’he sorprès molt. La recomanaria a tota la gent que li agradés llegir ja que val la pena llegir-lo.
    Bin Huang

    ResponElimina
  4. La meva opinió sobre el llibre és d'una molt bona trama, ha estat un molt bon llibre, un dels millors que he llegit. La història, en CAP moment se m'ha fet pesada ni repetitiva, i en moments concrets hi ha diàlegs o fets, que et fan reflexionar molt i et fan sentir com si tu estiguessis just on passa. M'ha agradat i també m'ha emocionat. Dos personatges separats per una gran distància, però l'amor no té límits.

    Roger Capdevila

    ResponElimina
  5. Primer de tot dir que aquest llibre és molt interessant, mai sabràs què passarà, si serà bo, dolent, si serà veritat, si serà mentida,.... mai se sap que passarà i per això m’ha agradat. També hi ha hagut aventures: els viatges d’en Daniel, les mentides que li deien al pare,... I això també m’agrada molt. Jo només de veure el títol vaig pensar que seria molt pesat, perquè quin llibre té aquest títol tan avorrit?, però al final ha set un llibre que m’ha agradat molt, fins i tot un dels que m’ha agradat més.
    Mireia Vila Vilalta

    ResponElimina
  6. Aquest llibre ha estat molt interessant i bonic, ja que en Daniel i la Maria es comuniquen per mitjà de cartes des de Barcelona fins a Melbourne. El llibre m'ha agradat molt perquè al final descobreixen que no són germans i la Maria s'enamora d'en Dani però no ho diu.
    Aquest llibre el recomanaria a algú que sigui bon lector.
    Paula Z

    ResponElimina
  7. Aquesta novel•la m’ha agradat molt perquè és molt sentimental ja que els protagonistes volen saber la seva procedència i si algunes persones són de la mateixa família. És una bona història i un tema actual ja que a la nostra societat hi ha moltes separacions, relacions diverses,... però el que menys m’ha agradat és el final del llibre ja que s’acaba amb una carta on explica que no es veuran més i que cadascú seguirà el seu camí.
    El recomano a la gent de la meva edat, perquè a mi i als meus companys ens ha agradat molt. I és un tema actual dins la nostra societat.

    Pol Vila

    ResponElimina
  8. Aquest llibre m'ha agradat bastant, sobretot al principi, quan hi havia molt de misteri entorn a la Maria, què feia enviant-li una carta, etc. És un llibre que t'explica una mica de cultura de cada lloc, perquè és veritat que estan a una punta i a l'altre del planeta. El llibre explica coses que m'han agradat molt.
    El llibre d'en Daniel i la Maria el recomano, ja que és molt bo per llegir al principi, però el final s'acaba una mica estrany i jo crec que hauria de continuar.
    Tot i així, és un llibre per persones de 13-15 anys als quals estic segur que els hi agradarà. No m'importaria d'aquí un temps llegir-lo de nou.

    Gerard Güell

    ResponElimina
  9. Per què no m’ho deies?
    El llibre no m’ha agradat gaire, sobretot en el final quan m’ha decebut. He trobat que era un llibre molt avorrit, ja que no es coneixen i simplement s’expliquen tota la seva vida en cartes. A mi no m’ha enganxat gens, i he trobat que la Maria i en Daniel no expressen gens bé els seus sentiments.
    Neus Juanola

    ResponElimina
  10. Per què no m’ho deies?
    Aquest llibre, és la història d’una noia, la Maria. Viu amb el seu pare, a Barcelona. Un dia, a la nit, coneix que té un germà gran, mai conegut, a l’altre punta del món, a Austràlia.
    És un llibre molt excitant, amb una sinopsis molt bona. Al principi, però, costa situar-te, però a mesura que avances la lectura, et va semblant més interessant.
    Té una introducció molt bona, amb molt de misteri, ja que no saps ben bé per què el títol que ha triat l’autor, però a mesura que el continues llegint, et sembla més clar i més interessant. El protagonista, en Dani, treballa molt, encara que m’ha semblat que la Maria, no ho tenia tant clar, ja que no sabia anglès, però el llibre tampoc en parla de que n’hagués estudiat.
    Els viatges que ha fet el protagonista m’han semblat molt bonics, sobretot el de París. Quan va arribar a París, les descripcions de com veia els carrers, de com es sentia, de com eren els petits locals on anaven, semblava de veritat que estiguessis a París. Finalment, el viatge a Barcelona, m’ha semblat molt bonic.
    Sincerament, el llibre és una bona obra, encara, que per mi, el final m’ha semblat decebedor. M’hagués agradat que hagués passat alguna altre cosa.
    Marta Hubach Coromina

    ResponElimina
  11. És un llibre molt bonic, tot i que una mica a trist, sobretot el seu final, perquè el que passarà no t`ho esperes, però no tot el que vols es compleix. És bastant emotiu. El personatge que m’agrada més és la Maria, ja que és una noia, que intenta aconseguir tot el que vol i és possible de fer i és mol decisiva. Aquest seria uns dels llibres que el cap d’un temps me’l tornaria a llegir, encara que m’esperés al final, ja que és molt distret. Jo el recomano a tot tipus de lector, ja que és fàcil d’entendre. Espero que el llegiu!
    Laura Serra Sagués

    ResponElimina
  12. És un llibre molt interessant i molt bonic on explica la germanor que tenen en Daniel, un noi de Austràlia i la Maria una noia de Barcelona.
    Un dia, la Maria, va trobar una carta al calaix del despatx del seu pare. La carta explicava que en Jaume,(el pare de la Maria) havia tingut una relació amb una dona de Austràlia(la mare d'en Dani)... Què passarà? Llegeix-lo si ho vols saber.
    Pau Vilanova.

    ResponElimina
  13. M'ha agradat molt aquest llibre. Des que vaig començar a llegir vaig començar a llegir molt per saber com acabava. Sobretot perquè parla de dues vides ben diferents que tenen molt en comú.
    En Dani i la Maria són dos persones que no es coneixen de res, però una carta que troba la Maria canvia les seves vides per sempre.
    En aquest llibre s'aprèn a mirar endarrere i a estimar.

    M'ha encantat.

    Ferran Delgà

    ResponElimina
  14. Aquest llibre et fa reflexionar molt, ja que una noia i un noi parlen d’una punta a un altre del món, es van enviant cartes que parlen sobre el que fan cada dia, i és allà on poden expressar les seves opinions. Jo el recomano per el jovent de 14 a 15, perquè la Maria sap que el seu pare va tenir una aventura entre una dona i ells dos van tenir un fill, en Daniel, i la Maria se n’assabenta que són germans, i li comença enviar cartes mentre que en Daniel li respon les cartes. Aquest llibre és real i l’he trobat molt divertit i original.

    MARC PUIGVERT

    ResponElimina
  15. La Maria és una noia universitària que viu a Barcelona amb el seu pare. Un dia, per casualitat, descobreix una carta adreçada a ell, i on deia que tenia un germà a Melbourne anomenat Daniel. Aconsegueix comunicar-s'hi per cartes, a través de les quals s'expliquen de tot i més! Finalment, en Daniel fa una estada a París, i des d'allà va a visitar a la seva germana a Barcelona. S'adonen que junts es senten bé, i que poden trobar l'amor de germà que tant han necessitat al llarg de la seva vida. Però un secret revelat pel pare de la Maria ho canvia tot...

    És un llibre bonic, que demostra l'amor que es poden tenir les persones encara que no coneguin la seva aparença. Tot i així, no m'ha agradat el final, crec que no feia per a aquesta història. El recomanaria als amics.

    Valerie Georgette Katimi Varela

    ResponElimina
  16. El llibre Per Què No M’ho Deies m’ha agradat molt ja que és molt bonic, té una aventura i una història que et toca el cor, que si et passes a tu, seria molt dur. Aquest llibre és diferent dels altres, és molt curiós. Té un vocabulari fàcil. Va d’un noi i una noia que es pensen que són germans i han de viatjar per trobar-se, un està a Barcelona i l’altra a Austràlia. M’ha sorprès el final ja que és diferent del que tu et penses, l’heu de llegir està molt bé.
    Jordi Morera Fluvià

    ResponElimina
  17. M’ha agradat molt el llibre perquè la història és molt maca i és un dels pocs llibres que he començat a llegir i tu mateix no podies parar de llegir. Va de dos persones que una viu a Austràlia que és en Daniel i una noia que viu a Barcelona, que és la Maria. Es pensen que són germans, i es van enviant cartes fins que un dia es en Daniel fa un viatge a París, i allà tenen la oportunitat de conèixer’s ja que el Daniel va anar a Barcelona a conèixer la Maria, però acaba amb un final inesperat, si el vols saber hauràs de llegir el llibre que l’acabaràs amb un tres i no rés.
    Pau Vila.

    ResponElimina
  18. COMENTARI

    Aquest llibre m'ha agradat molt, perquè és molt entretingut i t'explica les diferents tradicions dels personatges, la manera de viure, les costums...
    També m'agrada per la intriga que té perquè fins l'últim moment no saps que passarà. I aquests a mi m'agraden molt. Crec que es adient per la nostre edat. El recomano a tothom.

    JÚLIA PUIGVERT

    ResponElimina
  19. M’ha agradat moltíssim. Tinc una germana, i entenc el que es sent al descobrir que en tens un, ja que també tinc un germà petit. Aquelles sensacions que vius amb ells són úniques, tot i que en aquest cas no siguin germans entre ells. Em va fer pena, la veritat. Esperava un final feliç, una família reconstruïda, un final de conte. Però el final bonic, obert i diferent al que tots esperavem m’ha agradat. El recomano, per passar una bona estona, per somriure, per entristir-se, i simplement per disfrutar-lo perquè realment és un bon llibre que et fa pensar, i et porta a un món realista i fantàstic a la vegada.

    Paula

    ResponElimina
  20. És un del millors llibres que recordo, ha sigut un llibre molt divertit i dinàmic ja que les accions es succeïen ràpidament. Té molt de misteri! És una noia de Barcelona que descobreix que podria tenir família just a l’altra punta del món a Austràlia, en Daniel rep les cartes i al no entendre-les, estan escrites en català ha de demanar-li a un professor que li ajudi a traduir-les.
    És tota una història d’aventures i emocions amb un final inesperat m’ha agradat molt i m’ha fet enganxar a la lectura.
    Marc F.

    ResponElimina
  21. Crec que aquest llibre té un final inesperat i és molt intrigant, la veritat és que aquest canvi radical que agafa la història és molt inesperat però a la vegada genial i molt interessant.
    El recomano per a tot aquells que els hi agraden les novel•les romàntiques però sense passar-se.
    La veritat és que d’alguna manera ells dos estaven destinats a conèixer’s i llavors al llarg de la història et penses que aquest amor que es va notant, doncs que és un amor de germans però al final resulta que és molt més que això.
    Aquest llibre m’ha encantat crec que encaixa perfectament amb les històries romàntiques que m’agraden.

    ResponElimina
  22. Crec que aquest llibre té un final inesperat i és molt intrigant, la veritat és que aquest canvi radical que agafa la història és molt inesperat però a la vegada genial i molt interessant.
    El recomano per a tot aquells que els hi agraden les novel•les romàntiques però sense passar-se.
    La veritat és que d’alguna manera ells dos estaven destinats a conèixer’s i llavors al llarg de la història et penses que aquest amor que es va notant, doncs que és un amor de germans però al final resulta que és molt més que això.
    Aquest llibre m’ha encantat crec que encaixa perfectament amb les històries romàntiques que m’agraden.

    Cristina.

    ResponElimina